L’ull i l’esperit és una proposta que capil·laritza una recerca que ve de lluny, a través de la qual Albert Gironès s’interroga per la naturalesa de certs fenòmens òptics i per les narratives i els imaginaris que, des de diverses perspectives, s’han desplegat al seu voltant. El capítol que ens ocupa, que pren per títol el del darrer escrit publicat pel filòsof francès Maurice Merleau-Ponty, centra l’atenció en el que es coneix com a Espectre de Brocken o Llum de Buda; una il·lusió òptica que es produeix en condicions atmosfèriques molt específiques i en la qual la pròpia ombra es projecta magnificada i envoltada d’una aurèola de colors damunt un mar de núvols. De la mateixa manera que en capítols anteriors —centrats en altres fenòmens o il·lusions òptiques—, el treball que aglutina sota L’ull i l’esperit parteix d’un desplaçament físic que pren forma de pràcticament un pelegrinatge. Com una espècie de devot, fa camí fins aquells llocs on s’han documentat experiències relacionades amb aquests fenòmens —en aquest cas, fins a la muntanya Emei (Xina)— per tal d’atansar-s’hi i propiciar l’encontre amb allò altre. Extracte del text curatorial de Rita Andreu.